dimarts, 18 de maig del 2010
Poema
EL SOL I LA LLUNA
Jo sóc el sol , tu ets la lluna
cada cop que et veig pasar per allà
m´enamores fins a l´infinit i molt més enlla.
Sempre estem separats
sembla que estiguem empresonats.
Sempre que et veig pe allà
em vénen ganes de plorar.
Sempre jo t´estimaré
i cada dia , una rosa t´enviaré.
Per Sant Jordi una rosa i un roser
jo sempre et regalaré.
Quant estigui dormint , amb tu pensaré
i en els meus somnis , molts petons et faré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada