dimarts, 18 de maig del 2010

Poema







EL SOL I LA LLUNA




Jo sóc el sol , tu ets la lluna
cada cop que et veig pasar per allà
m´enamores fins a l´infinit i molt més enlla.





Sempre estem separats
sembla que estiguem empresonats.





Sempre que et veig pe allà
em vénen ganes de plorar.





Sempre jo t´estimaré
i cada dia , una rosa t´enviaré.



Per Sant Jordi una rosa i un roser
jo sempre et regalaré.


Quant estigui dormint , amb tu pensaré
i en els meus somnis , molts petons et faré.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada